jueves, 28 de enero de 2021

Esteban Cerda Hostalet.

Hace 2 años por éstas mismas fechas había puesto una entrada cuyo objetivo principal era que se plasmará en el libro del CD Llosa.  Se trataba de la época dorada del equipo con el ascenso a Tercera tras una temporada histórica(este año se cumple una década precisamente de ese logro)  
El autor del libro creo que no hace falta imaginar quien es. Jose Enrique Sanchis es quien está cociendo el libro(y ahí sigue, en el horno creativo)  que de no haber sido por la pandemia es posible que ya tuviéramos el libro en cuestión. Pero lamentablemente sucedió lo evidente y bueno.  Si le hace falta alguna cosa para poner en el libro, yo doy un poco el grano de idea.  

Esta entrada como la que he mencionado estará en Valenciano, y en negrita para que se ponga en el libro en cuestión.  Voy a hablar de una persona que por desgracia nos dejó hace 10 años(para cumplirse en 2 meses, tendréis otra entrada para entonces sobre el )  Esteban Cerda Hostalet, un entusiasta del fútbol que aporto mucho al CD Llosa y que aún tenía mucho que dar. También, si veis (nombre... ) es para que el lo remate en el libro,pues no se el nombre del presidente anterior a Esteban(pues del CD Llosa empecé a saberlo desde 2006, cuando mi hermano empezó a jugar al fútbol en Prebenjamines) 

Esteban Cerda Hostalet( 1983-2011) 

El CD Llosa tenía jugadors experimentats, estaben en Preferent tras aconseguir el ascens en 2007,  una escola de futbol bona, y un president molt vulgut, es tracta de Esteban Cerda Hostalet. Ell va arribar a la presidencia del CD Llosa sustituint a ( nombre del presidente anterior) en 2009(crec recordar). Amb ell de president es va reforçar la escola de fútbol, es va crear un torneig de fútbol, pinturas Jovira, es va cambiar els vestuaris(als de hui en día, els mateixos on dixaba la meua mare de deu)  

Esteban era molt vulgut, no nomes en el fútbol, sino en tot el poble.    Per desgracia una enfermetat tan terrible com es el cancer va trencar tots els plans del jove, que el 30 de Març del 2011, just cuant el CD Llosa estaba en lo mes alt de Preferent y en una temporada histórica, el cancer li guayaba la partida a Esteban, tenía 27 anys, molta vida per davall.  Raúl Terol sería el seu successor en la presidencia y al torneig Pinturas Jovira es cambiaba a Memorial Esteban Cerda Hostalet. 

Ell era amable, generos, amic dels seus amics y lo dit, molt vulgut, pero el cancer ens ha impedit mes de ell, just cuant estaba en el seu millor moment y tambe del CD Llosa, líder en aquell moment en Preferent, la victoria davant el Ciutat de Gandia en el Sequiol dies después, que significaba jugar la promoció de ascens si o si, va ser dedicada al home que ha demostrat el seu amor, no nomes per el fútbol, sino al club de sus amores. El CD Llosa.  Pocs sabrán de ell, Esteban Cerda Hostalet.  Este libre tambe es per tu. 



Bueno, espero que José Enrique haya tomado nota para el libro. 27 años tenía cuando nos dejó Esteban, otra muerte injusta pues aún tenía mucha vida por delante. Igual que Roman Rico 4 años después y aún más joven todavía, no llegando a los 20.   Y José Enrique casi le hubiera pasado lo mismo en 1986 a sus 21 con el tumor que tuvo, afortunadamente se salvo aunque a costa de perder un ojo y tener que decir adiós a su carrera como jugador,  pero ojalá Roman, Esteban y Diamar, ellos tres, se hubieran salvado, quizá más los dos primeros puesto que Diamar tenía 55 cuando falto, pero Esteban y Roman tenían 27 y 19 respectivamente.  Los dos deberían estar vivos, pero lamentablemente la vida es cruel a veces, y Jose Enrique lo sabe perfectamente con su suceso hace 35 años.     

En fin, yo tengo la edad de Esteban ahora,  pero no me podría comparar con el, es cierto que yo también soy algo querido, pero no tanto como Esteban,  el tenía una amabilidad y una simpatía increíbles,  yo no tengo la misma manera de hacerlo.  Es algo que lamento.  En fin, cada uno tiene sus virtudes y sus defectos.  

Ojala que se plasme eso en el libro.  Que ojalá a lo largo del año se termine, le recuerdo a Jose Enrique que haré crítica del libro,  intentaré ser objetivo.  

Hasta la próxima entrada.