9 de Octubre. Un any mes. Y ya van 30, perque actualment tinc 30 anys. En tres décades he tingut experiencies bones i tambe males, dolentes.
El any passat he expresat de sentiments que des del 2019 tinc per una de Xativa, que encara seguix. Perque hui no es nomes el dia de la nostra comunitat, sino que tambe es Sant Donis, el día dels enamorats valencians, lo equivalent a Sant Valenti pero per als enamorats en la Comunitat Valenciana
Este any les nostres mirades es trobaven, les mirades parlen, alegría al vorenos,
Fa 8 mesos(en Febrer) en la Calbalgata fallera en Xativa, ella i yo abans que comenzará la mateixa ens mirem de casualitat, i despres ella, que tenía una máscara ficada amb la seua falla, es va llevar per a que li vegera a ella souriure. Y va ser la seua germana part de que pasará ixe bon moment. Perque ella me va vore antes i va avisar a ella. Estic en part agrait per aixo.
En Juliol, el 12 per a ser exactes, sense yo ya esperarla, ella va vindre al 24h de futbol en el Sequiol. 3 hores amb dos coses. Mirar el partit y mirar el un al altre. Yo ya había pensat temps arrere que si arribara el día que ella estiguera ahí, yo nomes tindria ulls per a ella. Y ixe día va pasar y cumplía la meua propia paraula. Apart del fútbol y la meua familia, nomes existía ella, y ella va fer lo mateix. Apart dels amics amb quins va vindre, va fer lo mateix, el fútbol y nomes existía yo.
De lo que me agra y estime de ella, els seus ulls, la seua mirada, cuant el motiu del seu somriure soc yo, y fa poc he contat de la primera vegada que ella va fer. El seu cabell castany, no importa com el tinga pero el color que siga la mateixa que des que la conec, aunque el cabell solt estil melena me agrada encara mes, pero no importa el cabell que tinga. Tenim un vincule que a vegades no se perque, pero que es agradable.
Se el seu nom, perque fa 8 mesos la seua germana ho va dir y en veu alta en mig de la cabalgata. Pero per ara no ho diré aci. Algún día. Pero es un nom bonic per a una xica que es bonica tant per fora com per dins, aixo ultim de ella enseguida os explique.
Fa nomes 2 dies había vist a son pare, cuya estima per ell tambe es molt gran, ell que ha tingut aixo que va cambiar la seua vida fa molts anys, abans que inclus yo nasquera. Conec a ell per el fútbol, pasió que els dos compartirm, y ell es encara mes apasionant del fútbol que yo.
Yo he dit moltes vegades la meua estima per ell y que se que ell tambe ho te. Jos es una persona imposible de odiar, imposible no tindrelo estima, perque es una persona amb gran cor, y se que ella y les seues germanes tambe ho tenen y que ell es va educar. Y ojalá que tots feren el que va fer Jos, com ell va dir en la entrevista en Esport Base Media, formar bones persones. Aixo es molt important.
ara parle de la situació amb el valencia, perque al pareixer hi han gobernants que ho volen fer desapareixer y que el castella siga nomes la idioma en la nostra terreta.
Molts, sobretot profesors y directors de escola están fent movimients per a defendre la nostra idioma. Degut a que la dreta, que per desgracia per a alguns y afortunadament per a altres de la seua mateixa ideología, vol llevar el enseñament obligatori de un idioma indispensable en la nostra Comunitat Valenciana, Comunitat que tots els valencians y valencianes tenim la moltissima sort de pertànyer. Y per aixo no se te que llevar aixo, perque sería un atac al valencia.
Per desgracia es lo que hem votat y tenen lo suficient per a fer lo que per a ells creuen que es lo millor, y no es aixi. Aixo y tambe les dichoses retallades. La seua forma de ahorrar.
En fi. Tots tenim que remar per a que el enseñament del valencia no es perga y que tots els valencians y valencianes del futur puguen parlar valencia. Perque es una de les senyes de identitat de la nostra terra, la millor terreta del mon. La terra que yo estime.
Que el valencia no es perga. Per els valencians y valencianes que están per vindre y els que vindran.
Feliç 9 de Octubre.
FIns la próxima entrada.
