Esta entrada es íntegramente en Valenciano, si no sois de la Comunidad Valenciana o no sabéis el idioma, en el traductor podéis traducirlo en el idioma que quieran.
De aci dos mesos y 17 dies aproximadament, cumpliré tres décades des que vaig naixer a la Llosa de Ranes. 30 anys, arribe a la complicada época dels treinta. Después de 29 anys anteriors de felicitat, amor, lliçons, desamor, tristesa. He tingut bons pero tambe mals moments, y una infancia terrible. pero a pesar tot he tingut que adaptarme y aceptar que no sempre les coses ixen cuant vulguem. Y encara tinc que aprendre mes.
He anat a molts puestos. A Xativa(ya que es la Ciutat mes propera, al costat), a Ontinyent, a Alzira, a Canals, a Moixent, a Aielo de Malferit(lloc de cuna de Nino Bravo, que te allí un museu), a Alcoi, a Elx, a Alacant, a Benidorm(on en Terra Mitica una experiencia amb una xica me fa donar compte de que les mirades atrauen) a Altea(el lloc mes chulo fins ara), a Cullera, a Gandia,a Castelló, a Oropesa y a Valencia. Y sols dic pobles y ciutats de la Comunitat Valenciana. En Espanya tambe he anat per Conca(Cuenca) , Almansa, Terol(Teruel) y Madrid.
Una lista que vuic seguir aumentant. Tinc pensat visitar llocs de Murcia, Terol, y Catalunya. Tambe de Castilla La Manxa. Y molts puestos en el mon, la mayoría de Espanya.
Ya sabeu que estime a una xica de Xativa des de fa 4 anys, fa poc he contat sobre lo que va pasar per estés fetxes. Sabeu a estés altures de ell. Un home molt especial y que no pediría un pare millor per a ella y les seues germanes. Elles tres han heredat de Jos el bon cor que ell te. Jos ha tingut molts dificultats des de que va tenír ixe tumor que li va fer acabar prematurament la seua carrera com a jugador de fútbol. Y que Ojalá Maria(que no es la que me agra, aunque tambe te bon cor ) no tinga el mateix desti que ell. Ho dic perque ella es futbolista tinguent el mateix pasió per el fútbol que son pare, y ell inclus me guanya en aixo, yo tinc estima per el fútbol, pero ell encara mes.
En fi. Estime molt a ella y tambe a la seua familia, y se que Jos me te estima tambe, y crec que ell ho sap de que yo tambe tinc molt de carinyo per ell.
En fi. Pero la xica que me agra no ha sigut la primera. Abans he fixat en altres. Pero entre que soc timit de remat, y un desastre per a ligar. Casi ninguna se había fixat en mi. Clar que tambe he experimentat un poc el ser correspongut, pero va ser un curt temps. Una de elles va trobar después al home de la seua vida. Es va casar amb ell este mateix any de fet.
Y he tingut amors que no era el moment y tambe que van haber mes problemes que beneficis. Pero era important aprende que el rechas existis y no sempre sentirán lo mateix per tu que yo per elles. Pero no guarde hui en día rencor y dessitje lo millor, aunque no siga amb mi. Dessitjar lo millor. Perque crec que la xica de la meua vida no anaba a ser ninguna de elles.
Y en fi. Y yo tambe he tingut y tinc dificultats, com Jos. Mentres ell te diversitat funcional per la part visual(y aún aixi pot conduir una moto, que lo he vist fento dos vegades, i es admirable 👏). Yo ho tinc mental, tinc un poc de atrass mental moderat. Es a dir, que no tinc el mateix ritme que els demes y me costa molt molt mes les coses. En el tema de les coses sensilles. Pero com esteu vegent, en coses com el blog o el Podcast se me dona molt be. Y tinc un bon cap, cosa que molta gent me aplaudis. Parle soles, y moltes vegades he tingut burles per ferlo, pero teniu que saber que ho faig per a no aburrirme. No sería yo si no ho faig. Es el meu estil de vida. No intente molestar a ningu, simplement vuic respete a la meua forma de viure el meu día a día, y perque parlar asoles beneficia intelectualment, y per aixo tinc ixe bon cap.
He tingut dificultats per la meua condició, gent que se burla de mi, tant per parlar asoles com per els meus tics. Y he tingut males experiencies de xicotet, on yo era burro, despistat, y débil, recibint inclus atacs de violencia de altres xiquets mes forts que yo en ixe entonces. pero al saber lo que Jos va tenir, admire la seua força. La forma de afrontar les seues situacións.
Yo soc un home sensible, y com Jos, me preocupe molt per la meua familia. Y plore molt fácil cuant pensé en els meus pares, el día que no estiguen mes amb mi, el propi Jos va pedre a sa mare escomençar este any, ell me lo va dir, i clar que li vaig donar el condol.
Pues en ixos temes soc molt sensible. Perque yo no sé si podría fer coses sense ells. Y ojalá tinguera el espírit de superació de Jos, de José Enrique Sánchis. Y vuic tindre una familia com la de ell. Siga amb la seua filla com en cualquier xica que me fixe, aunque ojalá amb ella, perque sempre que ens vorem me alegra el día, la meua estima per ella es tanta que mai había tingut amb les anteriors.
Y crec que tenim un vincule, perque cuant ens trobem y ens mirem, no puguem llevarnos els nostres ulls del altre.
Part dels viatges, dels llocs que he dit abans els voldria fer amb ella. Per a descubrirlos junts. Pero necesite una resposta de ella per a estar junts, perque ella tambe es tímida.
Y de fet el meu sonmmi de xicotet era visitar alguna vegada Murcia y tambe en ser escritor. Jos de fet lo es, ha fet varies libres, del Olímpic. Y anaba a fer el del CD Llosa. Si me lligs Jos, a vore per a cuant, que vuic tindre ixe llibre 🤭)
Y be. Aixi es la meua descripció sobre mi y en valencia. Espere que me pugeu coneixer y entendre la meua vida y lo que faig. Se que hauran molts que ho respetarán y altres que els caure molt mal. Ningu pot fer caure be a tots. Y hi han alguns que me cauen fatal. No vuic vorelos ni disfrassats. Jos no es un de ells, al contrari, sería ell y la seua familia uns de les persones que voldria vore cada día. Tambe Susa, Valverde, Los Nicos, Pablo Bataller, Luisito(Luis Torres), Jaime Maroto y la meua familia clar está. Amb els meus tants cosins . Y altres que no mencione perque sería encara mes llarg, pero me cauen molt be tambe.
En fi. Disfruteu del 9 de Octubre, día de la comunitat Valenciana. Y tambe es el día dels enamorats valencians. Sant Donis. Per aixo he expresat en valencia els meus sentiments per ella. La próxima vegada que contaré ixos sentiments será per un día com hui pero en general y en febrer. Pero en el idioma habitual. Que es lo que suelo hablar en mis entradas y demás.
Feliç 9 de Octubre a tots y totes de la Comunitat Valenciana. Fins la próxima entrada(Hasta la próxima entrada)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
DEJA UN COMENTARIO POR FAVOR. GRACIAS